Poden les espelmes fer-me companyia?

Sopars romàntics, festes d’aniversaris, vigílies i meditacions. Sens dubte, les espelmes són un element clau en alguns dels moments més importants de la nostra vida però, alguna vegada t’has parat a pensar en la companyia que ens fan?

Ja sabeu que al meu entendre la llum i energia que desprèn una espelma de cera d’abella no és comparable amb qualsevol altra. La calidesa i la lluentor de la seva flama ens generen emocions i evoquen sensacions d’una manera única i especial. Van més enllà de representar llum i energia i els seus efectes en el nostre estat d’ànim són clarament perceptibles.

No sé si a vosaltres us haurà passat alguna vegada, però jo a vegades busco moments per a regalar-me a mi mateixa, per a cuidar-me per una feina ben feta, desprès d’un llarg dia o, simplement, perquè sento que me’l mereixo i perquè vull gaudir del plaer que em proporcionen les petites coses. Per a algunes persones aquesta recompensa a vegades consisteix a menjar una cosa dolça, comprar-se un capritx, beure’s una copa de vi o fumar-se un cigarret; és a dir, coses que moltes vegades associem a vicis. En canvi, per a mi aquests moments de regal consisteixen a encendre una espelma, observar la seva llum i respirar. Lent i profund. Deixant que sorgeixi la calma i jo mateixa pugui prendre consciència de la meva recompensa.

Curiosament, quan vaig començar a fer espelmes artesanals, la meva mare, preocupada per la meva estabilitat econòmica, no entenia com podia deixar un treball “estable” i dedicar-me professionalment a l’elaboració d’espelmes. Només ho entenia com un hobby, però no podia veure’l com el meu ofici. Ella solia encendre espelmes, sempre de parafina, per a les seves peticions. Evidentment, vaig intentar acostumar-la a deixar la parafina i a usar les de cera d’abella. I així, temps després, en una ocasió vaig veure que encenia una espelma sense cap petició concreta, la qual cosa em va estranyar bastant. Li vaig preguntar per què l’havia encès, i ella va respondre: És que la LLUM d’aquestes espelmes em fa companyia. Va ser el més bonic que podia haver-me dit.

La flama encesa i dansaire de les espelmes ens aporta força, lluentor i alegria. Fins i tot consol en moments de tristesa. I, més enllà de les celebracions o sopars romàntics, si estem soles a casa i encenem una espelma, el més probable és que ens sentim acompanyades per la seva calor i energia.

Així com ho feia la meva mare, i com faig jo quan sento que ho mereixo, us animo a provar-ho. La pròxima vegada que estigueu soles llegint un llibre, cuinant, o fent qualsevol tipus de tasca, enceneu una de les espelmes que tingueu per casa i deixeu que la flama us il·lumini.